LlamaWhatsapp
peixos-aigua-dolca-aigua-salada

Peixos d’aigua dolça (en aigua salada)

Aquest dimarts 16 al vespre s’estrena el documentalPeixos d’aigua dolça (en aigua salada)” a TV3 en el que segueixen el dia a dia del Marc, de 10 anys, la Mariona, de 23 (ambdós amb autisme) i les seves famílies. La metàfora, que dóna títol al documental m’ha semblat preciosa i precisa, ajuda a entendre la condició de l’autisme fent èmfasi en el context, sense el qual no es podria entendre. Tot plegat m’ha portat a pensar que avui podia ser un bon dia per parlar de l’autisme i d’això tractarà aquest article.

Quan parlem d’autisme o Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) ens referim a un trastorn del neurodesenvolupament que s’inicia a la infància i perdurarà tota la vida de la persona que ho presenta. Simplificant-ho molt, podriem dir que és una manera que té de desenvolupar-se el cervell que generarà en les persones que ho presentin dificultats persistents per comunicar-se amb els altres i interaccionar amb ells, a més de comportaments estranys, repetitius i inflexibles.

El TEA ho presenta una de cada cent persones, es dóna quatre vegades més en homes que dones i el 70% de les persones que presenten TEA també poden presentar un altre trastorn associat. Tradicionalment es parlava d’autisme tot i que actualment la nomenclatura correcta és «Trastorn de l’Espectre Autista» o, per les seves sigles, TEA.

Per què ara diem TEA i no Autisme?

La principal causa és que existeix un gran ventall de variacions, presentacions i graus dins dels TEA, hi ha persones amb un TEA que també tenen afectades les capacitats intel·lectuals, el llenguatge i realitzen conductes d’autoagressions, per exemple, mentre que hi ha persones amb TEA que poden ser confoses amb persones excessivament tímides amb baixes habilitats socials o dificultats atencionals, que tenen les capacitats intel·lectuals totalment conservades i un bon llenguatge. Tot i que tots ells comparteixen les tres característiques bàsiques de l’autisme: (dificultats en la comunicació, interacció social i comportaments restringits, repetitius i estereotipats).

Una de les raons per la qual és tan important la divulgació de documentals com el d’aquest dimarts és que es fa terriblement necessari que la societat estigui informada, conegui què és el TEA i es pugui accelerar la detecció precoç dels nens i nenes que ho presentin en la mesura del possible.

Com podem reconèixer el Trastorn de l’Espectre Autista a la infància?

Els símptomes normalment es poden reconèixer en el segon any de vida i les característiques més singulars comencen a ser evidents a la primera infància: falta d’interès en la interacció social, no respondre al nom, la falta d’imitació i no mantenir contacte visual, poden ser alguns dels trets més habituals.

autisme conductes estereotipadesDurant el segon any de vida poden aparèixer comportaments estranys i repetitius en absència de joc (alinear cotxes de joguina o les peces d’un joc en lloc de jugar amb elles) tot i que a vegades és difícil diferenciar-ho del comportament de nens i nenes sense TEA, ja que és habitual en aquestes edats que els nens i nenes tinguin fortes preferències i tendeixin a repetir-les (com per exemple mirar el mateix vídeo moltes vegades). La distinció, finalment, està en el tipus, freqüència i intensitat del comportament.

 

La detecció i posterior intervenció precoç és fonamental per millorar la qualitat de vida de les persones amb TEA, una intervenció que no només es basarà a fomentar un conjunt de capacitats el nen o nena amb TEA sinó en adaptar el seu entorn, conscienciar-lo i fer-lo partícip de la millora de la seva qualitat de vida, perquè la qualitat de vida de les persones amb TEA implica directament a la resta de la societat que l’envolta i passa necessàriament perquè aquesta societat que l’envolta, l’accepti, l’entengui i s’adapti també a ell o ella. Perquè no hi ha una cura. Perquè no és una malaltia tal i com s’entén el terme, és una alteració del ritme neuromaduratiu habitual. És una condició innata, una manera de ser en el món, una manera de veure la vida i experimentar-la que no es tria sinó que es neix amb ella. La resta som l’aigua salada i tenim la capacitat per ser més dolços, utilitzem-la.

Cristian Toribio Psicologo

 

 

Éste artículo lo he publicado en mi blog del diari ARA, encontraréis más artículos publicados aquí.

Más articulos de mi blog en el diari ARA

Peixos d’aigua dolça (en aigua salada)
Valora:

Comparte el artículo en tus redes sociales: