Psicòleg infantil Figueres

Els trastorns del desenvolupament neurològic són alteracions durant el procés de desenvolupament neuronal o, en altres paraules, en la manera en què es desenvolupa el cervell. Dins d'aquesta categoria hi ha moltes formes de desenvolupament neuronal que poden causar dificultats d'adaptació.

Hi ha tipus de desenvolupament que afecten la capacitat intel·lectual (com pot ser la discapacitat intel·lectual), n'hi ha que afecten la capacitat d'atenció i concentració (com pot ser el TDAH), a la comunicació i a la socialització (com els trastorns de l'espectre Autista) o a les habilitats motores (com el Trastorn del desenvolupament de la coordinació), per exemple. És important una intervenció primerenca per poder assolir el màxim potencial del nen o nena durant el període de desenvolupament que és quan tenen més facilitat de progressió en aprendre i madurar.

Els trastorns depressius fan referència a alteracions en l'estat d'ànim de la persona. En aquesta alteració predomina l'estat d'ànim deprimit i la pèrdua d'interès o plaer. En el cas dels nens i adolescents, l'estat d'ànim deprimit es pot manifestar en forma d'irritabilitat en lloc de tristesa.

Com a pares és important fixar-se en els plors aparentment sense motiu, en els sentiments de solitud, en la tendència a aïllar-se, canvis en el somni i en l'alimentació, etc. A les sessions de psicoteràpia es tractarà de fer entendre els motius del canvi en l'estat d'ànim i treballar activament en la recuperació i control de les emocions que generen el malestar.

L'ansietat és un mecanisme natural de l'ésser humà que prepara els nostres cossos per enfrontar situacions que considerem difícils o amenaçadores, com ara un examen de conducció, una exposició oral o la presència d'un perill imminent . L'ansietat es torna un problema quan es produeix en una intensitat que no és tolerable per a la persona que la sent i que es perllonga en el temps, arribant a limitar la relació amb els altres, l'autosuficiència o la pèrdua d'oportunitats per evitar possibles perills .

Hi ha diferents formes de expermientar ansietat: Quan pateixes por intensa i incapacitant per a determinades situacions (el que anomenem fòbies), por a separar-se dels pares o cuidadors, experimentar atacs de pànic / crisi d'ansietat en diferents contextos, ansietat generalitzada, etc. Totes elles poden tenir bon pronòstic si s'intervé de manera precoç així com s'ha demostrat que amb la teràpia cognitiu-conductual se solen aconseguir bons resultats i en relativament poc temps.

El Trastorn Obsessiu-Compulsiu (TOC) es caracteritza per la presència de pensaments intrusius (és a dir, pensaments que ens vénen a la ment, que són desagradables, que desitjaríem no pensar i que costa molt que marxin) i accions o comportaments que es realitzen per evitar aquests pensaments (compulsions).

Per exemple: pensar que estic brut, sentir fàstic o por a contaminar-se per la brutícia i / o microorganismes i netejar-se les mans o altres parts del cos persistentment per evitar-ho o prevenir-ho, fins al punt de poder arribar a fer-se ferides a la pell de tantes vegades que s'han netejat.

Els dos Trastorns de la conducta alimentària més coneguts són l'Anorèxia nerviosa i la Bulímia nerviosa. El primer d'ells, l'Anorèxia, consisteix en la restricció dels aliments fins provocar-se un baix pes, inferior al mínim saludable, associat a una por inteso a guanyar pes i alteracions en com percep la persona el seu propi pes.

D'altra banda, la Bulímia, és la realització d'afartaments de menjar portats per la impulsivitat i la compensació de l'afartament a través de mètodes inadequats com el vòmit autoprovocat.

Entre aquests tipus de trastorns dels més coneguts són la Enuresi i la Encopresi:

L'enuresi consisteix en l'emissió d'orina en llocs inadequats i quan el nen o nena ja té un desenvolupament equivalent als 5 anys. La situació més comuna dins d'aquest trastorn és que s'escapi l'orina al llit durant el son.

La encopresi, d'altra banda, es refereix a l'excreció de femta en llocs inadequats, quan el nen o nena ja té un desenvolupament equivalent als 4 anys. És menys comú que l'enuresi però pot provocar molt malestar i deteriorament social i acadèmic.

El més comú dels Trastorns del son és l'insomni. Aquest consisteix en la dificultat persistent en agafar el son o mantenir-lo. S'hauria d'evitar l'ús de fàrmacs ansiolítics durant temps prolongats i utilitzar altres teràpies com la psicoteràpia cognitiu-conductual.