Només una vegada
Des del 18 d’Octubre fins al 4 de Novembre es podrà veure al Teatre Nacional de Catalunya l’obra «Només una vegada» de la dramaturga barcelonina Marta Buchaca. Pels que viuen a Girona, com és el meu cas, hauran d’esperar una mica més si volen veure-la més a prop ja que faran una sessió l’11 de novembre al Teatre de Salt. L’obra s’articula entorn a la pregunta «què estem disposats a permetre en una relació de parella?» però com succeeix en la majoria de vegades que ens formulem una pregunta, s’obren encara més interrogants: I si passés només una vegada? On està el límit? Pel que he arribat a llegir, l’obra s’enfronta a múltiples preguntes, reflexions i evidències (entorn a la violència de gènere, la comunicació i les relacions humanes) que potser no són tan evidents o no volem veure com a evidents. Què és violència i què no ho és? Què és el masclisme? On està la fina línia que limita el que és masclista del que no ho és? El límit està només en les agressions físiques? És la nostra societat una societat igualitària? Ho són les nostres relacions de parella? El masclisme és el mal només d’uns pocs...
